ELS COLORS D'UN SENTIMENT
Entre les flors ell cridava
mentre els colors es llevaven
la brisa a l'orella xiuxiuejava,
els seus sentiments no menvaven.
I lentament apropant-se
junts per tots, ells s'enfrentaven;
a un patancant-se
un nou món ells junts creaven.
Quan la pluja començà a caure
els seus ulls s'entristiren
perquè al no poder complaure
les llàgrimes no resistiren.
Sortí aquell Sol afortunat,
creant un somriure deslumbrant,
amb el cor accelerat,
era tot insignificant.
Quan ell et deia a l'orella,
aquelles sensacions que sentíeu,
quan el mirava i sempre reia
aquelles il·lusons que volíeu.
El cel ja no blauvejava
quan el Sol a poc a poc s'ocupava
indicant que arribava
aquella Lluna que els envoltava.
Entre les flors ell cridava
mentre els colors es llevaven
la brisa a l'orella xiuxiuejava,
els seus sentiments no minvaven.
"DAFNE"
CARLA PRIETO MUELAS
2º BATXILLERAT HUMANÍSTIC I CINÈNCIES SOCIALS
No hay comentarios:
Publicar un comentario